Sobre mi

Hi havia una vegada un nen petit. Va néixer a Barcelona en plena primavera mediterrània, una d’aquelles primaveres tan suaus i boniques, i en un no res ja somiava que construïa naus espacials.

Els amics li deien Edu, i vivia en un poble petit on ben aviat es passava les tardes jugant al carrer fins que es feia fosc. El futbol era el seu esport i va passar bona part de la joventut jugant-hi, i també llegint, passant-se videojocs i somiant despert amb els amics en partides de rol que no s’acabaven mai. Però els qui el coneixen bé saben que hi havia una cosa que feia sempre: dibuixar. A casa, a l’escola, de vacances. Amb el que tenia a mà, dibuixava tots els seus somnis.

I llavors va arribar el moment de decidir què fer amb la seva vida. Fascinat per la tecnologia, va decidir estudiar telecomunicacions. Al capdavall, era poc probable que una vida d’artista li pagués les factures. Va deixar els llapis de banda i, uns anys més tard, va acabar marxant a París per acabar-hi els estudis.

I tant que aquell temps a París li va canviar la vida. Va conèixer una noia. Es deia Annemiek, i poc després se n’aniria amb ella als Països Baixos, on faria un màster en telemàtica, trobaria feina de desenvolupador de seguida, compraria una casa i, sense tenir temps d’adonar-se d’on havien anat a parar els últims deu anys, tindria tres fills preciosos: en Tom, en Pep i en Sam. I va ser llavors que finalment va trobar temps per tornar a agafar els llapis i els pinzells.

Ara l’Edu viu a Oldenzaal amb la seva dona, que és meravellosa, i els seus fills; li agrada anar i tornar amb bici d’una feina que li encanta, llegir ciència-ficció i omplir quadern rere quadern.